L'hora de dinar és una pausa relaxada que fem a una hora incivilitzada a la qual hauríem d'estar pregant un Ave Maria. En diuen /opbiet/. Amb la meva incorporació la taula de dinar sembla la ONU, perquè entre tots parlem; alemany, anglès, castellà, català, francès, italià, rus, txec i ucranià. Sembla el departament d'exportació, però no, el departament d'exportació és un altre.
Les converses acostumen a ser en anglès, així aprofiten a "desintoxicar-se de l'alemany" com diu un dels ucranians. Un dia algú va fer un acudit i ens vam passar tota l'hora de dinar fent acudits. Des d'aquell dia mític, de quan en quan fem acudits a l'hora de dinar i així passem l'estona més divertits.
La majoria dels acudits pel què veig, es tradueixen de pais a pais. Els acudits basats en jocs de paraules, no. A Ucraïna, per exemple, encara s'expliquen acudits de l'època soviètica com ara:
"Es troben 3 gossos, un d'Alemanya, un de Polònia i un de Rússia.
El gos d'Alemanya diu: Cada cop que bordo, em donen un tros de carn.
Diu el gos de Polònia: Què vol dir carn?
Diu el gos de Rússia. Què vol dir bordar?"
Pel què es veu, en general la gent d'Ucraïna no odia a la gent de Rússia. En canvi sí odien al gobern Rus que els puteja constantment. També hi ha gent a Ucraïna que és pro-russa, com tota aquella que va ajudar als russos en la invasió a Ucraïna i que com a premi ara estan destinats a Sibèria perquè els russos mai es refien dels traïdors. Tal com es veu a l'acudit següent:
"Un vell està assegut a un banc, a la riba d'un riu, quan veu un home que el riu l'està arrossegant i que demana ajuda en rus. El vell que se'l mira. I l'home que crida i crida. Abans de perdre'l de vista el vell li respon en ucranià: Ara comprens que era més útil aprendre a nedar que aprendre aquest idioma de merda?"
De Txèquia també hi ha acudits polítics de l'època soviètica, però han passat de moda:
"El govern de Txèquia va demanar al Kremlin permís per a constituir un ministeri d'afers marítims. El govern rus va preguntar sorprès per a què volien un ministeri d'afers marítims si no tenien mar. La resposta oficial va ser: Per què no? Vosaltres bé que teniu un ministeri de cultura!"
En canvi tenen algun altre (que es pot versionar per a cada pais) més característic:
"Es troben 3 comercials de cerveses, un d'Alemanya, un de França i un de Txèquia en un bar. Prenen taula i demanen al cambrer:
- Una Krombacher, si us plau - diu l'alemany.
- Una Kronenbourg, si us plau - diu el francès.
- Una cola, si us plau - diu el txec.
- Cola???? - pregunten sorpresos l'alemany i el francès.
- Home, si no voleu prendre cervesa, doncs jo tampoc me'n demano."
D'acudits de catalans aquí no se n'expliquen, no. De fet de casa nostra saben més aviat poc: som gent que rep garrotades quan vol votar i prou. Per això jo adpato els meus acudits treient tota mena de referència als catalans:
"Un català garrepa en el seu llit de mort demana amoïnat:
- Carme Polly, on ets estimada meva?
- Sóc aquí - li agafa la mà.
- Lluís Peter, on és el meu primogènit?
- Sóc aquí pare.
- Laia Jane, on és la nineta dels meus ulls?
- També sóc aquí pare.
- I si tots sou aquí, per què està el llum del passadís encès?"
Amb tot, l'autèntica gràcia d'aquest article és que encara no es pot dir res del pis a Alemanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario