EXÀMEN DE SUPERVIVÈNCIA

 

I vosaltres creieu que podríeu sobreviure en un entorn hostil com Txèquia? En Wall-e ha pogut! També és cert que en Wall-e pot sobreviure en entorns pitjors. Us proposo un petit examen en el que totes les respostes són correctes, en un cert sentit. Però segons què responeu el resultat us definirà. Agafeu llapis i paper i preparats per a les preguntes!

1. Us trobeu assedegats. Quina es la millor opció?

a) Imitar la veu d'en Saruman mentre pronuncieu el conjur següent: Pane Pivo Prosim!

b) Anar al supermercat més proper i comprar una ampolla de voda.

c) Esperar fins arribar a casa i beure aigua de l'aixeta.

d) CPDA (cap de les anteriors)

2. Com comprovaríeu si l'aigua que compreu al supermercat és amb o sense gas?

a) Agafar una ampolla de cada tipus i fer-les rodar al super mateix per a avaluar-ne la quantitat de bombolles.

b) Passar l'etiqueta pel traductor de google al supermercat abans de passar l'ampolla per caixa.

c) Tan bon punt arribeu a casa, treure l'ampolla de la bossa i obrir-la aviam si surt eixergotada.

d) CPDA

3. Voleu comprar un article de poc valor i no accepeten la tarjeta de crèdit.

a) Oferiu pagar-ho amb bitcoins des del mòbil.

b) Treieu el bitllet de 100 Kc que teniu per a emergències.

c) Amb la tarja de crèdit a la mà, feu el gest de voler deixar l'article allà a la caixa i espereu la reacció de la caixera.

d) CPDA

4. Un home amb un aspecte deixat s'us apropa demanant en txec un cigarret si us plau, un altre per a després i un altre per al seu cosí.
a) Desenvaineu el vostre estoc amb un moviment ràpid mentre dieu not today.
b) Negueu amb el cap mentre dieu la paraula espanyol.
c) Negueu amb el cap mentre tossiu i dieu la paraula asma.
d) CPDA

5. Truquen un dissabte a la porta de casa a les vuit del matí. Truquen amb insistència. Sembla urgent.
a) Poseu la cadena i obriu la porta. Demaneu que ensenyin la poteta.
b) Obriu la porta amb el telèfon a la mà per si necessiteu una traducció ràpida.
c) Que truquin. Encara vas amb pijama.
d) CPDA

6. De tornada a casa us heu descuidat de fer benzina i s'encén el pilot de la reserva.
a) Reajusteu les revolucions del motor principal a un consum mínim, tal com hagués demanat el capità Kirk a l'Scotty.
b) Reprogrameu el GPS per a localitzar la benzinera més propera.
c) Aneu tirant cap a casa. Si de camí no hi ha cap benzinera trucareu a la grua.
d) CPDA

7. Heu de comprar la vostra medicina habitual.
a) Us presenteu a la farmàcia amb les mans a les butxaques i feu un control de carisma.
b) Aneu a la farmàcia més propera amb la caixa buida, on hi indica el component actiu.
c) Demaneu a un company de feina que us la compri.
d) CPDA

8. Els comapnys de feina comencen a discutir alguna cosa intensament en txec.
a) Avalueu ràpidament l'entorn per si calgués improvisar un ring de fang.
b) En acabada la discusió, en demaneu la versió anglesa.
c) Dieu Ano cada cop que algú us mira.
d) CPDA

9. Un nen se us apropa al supermercat i assenyala una capsa de bombons a dalt d'una prestatgeria mentre us pregunta alguna cosa.
a) Li responeu Valar morgulis sense perdre'n el contacte visual.
b) Està clar que vol una capsa de bombons i que no arriba. La hi doneu.
c) L'alceu i que el s'agafi el què vulgui. És el mètode més ràpid.
d) CPDA

====== RESULTATS ==============

Majoria de a: OMG! Tens un estil molt peculiar però que dona un bon resultat, i que a més et farà pujar de nivell fàcilment.

Majoria de b: Net i polit. Bon coneixedor de l'entorn. Estàs molt preparat per a les contingències que poden sorgir en un pais extranger.

Majoria de c: Com passes de tot. Ets la típica persona que demana xurros per a esmorzar en un bar sense importar-li si el propietari es xinès o vietnamita.

Majoria de d: Tens un estil de superviviència d'allò més sorprenent! Si realment et funciona pensa a fer un blog.

Empat entre a b c: Com passes de tot. Tens un estil molt peculiar però ets bon coneixedor de l'entorn.

EL DIA DELS ACUDITS

L'hora de dinar és una pausa relaxada que fem a una hora incivilitzada a la qual hauríem d'estar pregant un Ave Maria. En diuen /opbiet/. Amb la meva incorporació la taula de dinar sembla la ONU, perquè entre tots parlem; alemany, anglès, castellà, català, francès, italià, rus, txec i ucranià. Sembla el departament d'exportació, però no, el departament d'exportació és un altre.

Les converses acostumen a ser en anglès, així aprofiten a "desintoxicar-se de l'alemany" com diu un dels ucranians. Un dia algú va fer un acudit i ens vam passar tota l'hora de dinar fent acudits. Des d'aquell dia mític, de quan en quan fem acudits a l'hora de dinar i així passem l'estona més divertits.

La majoria dels acudits pel què veig, es tradueixen de pais a pais. Els acudits basats en jocs de paraules, no. A Ucraïna, per exemple, encara s'expliquen acudits de l'època soviètica com ara:

"Es troben 3 gossos, un d'Alemanya, un de Polònia i un de Rússia.
El gos d'Alemanya diu: Cada cop que bordo, em donen un tros de carn.
Diu el gos de Polònia: Què vol dir carn?
Diu el gos de Rússia. Què vol dir bordar?"

Pel què es veu, en general la gent d'Ucraïna no odia a la gent de Rússia. En canvi sí odien al gobern Rus que els puteja constantment. També hi ha gent a Ucraïna que és pro-russa, com tota aquella que va ajudar als russos en la invasió a Ucraïna i que com a premi ara estan destinats a Sibèria perquè els russos mai es refien dels traïdors. Tal com es veu a l'acudit següent:

"Un vell està assegut a un banc, a la riba d'un riu, quan veu un home que el riu l'està arrossegant i que demana ajuda en rus. El vell que se'l mira. I l'home que crida i crida. Abans de perdre'l de vista el vell li respon en ucranià: Ara comprens que era més útil aprendre a nedar que aprendre aquest idioma de merda?"

De Txèquia també hi ha acudits polítics de l'època soviètica, però han passat de moda:

"El govern de Txèquia va demanar al Kremlin permís per a constituir un ministeri d'afers marítims. El govern rus va preguntar sorprès per a què volien un ministeri d'afers marítims si no tenien mar. La resposta oficial va ser: Per què no? Vosaltres bé que teniu un ministeri de cultura!"

En canvi tenen algun altre (que es pot versionar per a cada pais) més característic:

"Es troben 3 comercials de cerveses, un d'Alemanya, un de França i un de Txèquia en un bar. Prenen taula i demanen al cambrer:
- Una Krombacher, si us plau - diu l'alemany.
- Una Kronenbourg, si us plau - diu el francès.
- Una cola, si us plau - diu el txec.
- Cola???? - pregunten sorpresos l'alemany i el francès.
- Home, si no voleu prendre cervesa, doncs jo tampoc me'n demano."

D'acudits de catalans aquí no se n'expliquen, no. De fet de casa nostra saben més aviat poc: som gent que rep garrotades quan vol votar i prou. Per això jo adpato els meus acudits treient tota mena de referència als catalans:

"Un català garrepa en el seu llit de mort demana amoïnat:
- Carme Polly, on ets estimada meva?
- Sóc aquí - li agafa la mà.
- Lluís Peter, on és el meu primogènit?
- Sóc aquí pare.
- Laia Jane, on és la nineta dels meus ulls?
- També sóc aquí pare.
- I si tots sou aquí, per què està el llum del passadís encès?"

Amb tot, l'autèntica gràcia d'aquest article és que encara no es pot dir res del pis a Alemanya.

EL DIA DELS PISOS

El dia dels pisos va consistir en fer una petita ruta de 3 punts a Alemanya per a visitar els pisos que tenia triats i veure si coincidien amb la descripció de la web. Segons les web de les inmobiliàries cada pis és com un trosset de paradís terrenal. Així doncs, aquesta petita excursió a Alemanya havia de ser celestial.

Després de programar el GPS, començo a deixar enrera Bohèmia escoltant les Baby Metal i tot va sobre rodes fins que arribem poc abans de la frontera, que és parada obligatòria per a deixar anar uns quants euros a canvi de què et fotin un pal pel nas i te'n facin un paper nominal signat oficialment amb la paraula NEGATIU.

Els catalans no som garrepres; no ens agrada que ens toquin els nassos.

Entre l'estona que perds preguntant com un passarell on fan la prova i la cua darrere dels camioners per a la prova, més de mitja hora. Un parell de quilòmetres més endavant, a la frontera pròpiament dita, el control de la documentació. Els policies de la frontera són bastant simpàtics i parlen a poc a poc si els ho demanes. Res a veure amb en Gàndalf al pont de Khazad Dum.

Conduir a Alemanya amb gran part de la gent confinada a casa és un plaer. Sense embussos i sense haver posar el limitador de velocitat. 

La primera parada, el castell de la pluja (Regensburg), és una ciutat molt bonica i ennuvolada, que fa justícia al nom que té. Aquí és on tenia la meva primera opció: pis moblat amb totes les despeses incloses. Vaig arribar massa d'hora, però vaig tenir temps per a un imprevist. Després vaig fer una volteta pel centre de la ciutat i vaig arribar a l'hora pactada al pis.

Allà m'hi esperaven el (dropo) de la inmobiliària i la propietària. Tots dos per sota de la trentena. Em van fer descalçar (calça't!) per a entrar a veure el pis. Natxo, si llegeiexes això, que sàpigues que vaig pensar en tu. El terra era de parquet, de la mena de parquet que es ratlla, vaig deduir.

- On són els mobles? - vaig preguntar dissimulant el meu desfici.

- No hi ha mobles - em va dir el de la inmobiliària mentre la propietària feia cara de "ui".

- Però a les fotos de la web hi havia mobles.

- Les fotos devien ser incorrectes.

Amb l'interès pel pis un 50% inferior, em van destacar com a trets positius l'extractor del lavabo, una nevera que és la meitat de la meva, una mosquitera, un balcó, i una persiana automàtica d'aquestes que odïo. I també em van voler colar com a detall sense importància una làmpara que s'havien emportat i un parell de bombetes inxeistents, però que em podia posar jo mateix per una quantitat no superior a 50€.

Deixant de banda aquest detalls, el pis era prou bufó, tot i que el castell de la pluja està bastant lluny de la ciutat objectiu. Però fa pòdium. De fet els punts a favor són un aparcament per a bicicletes, una guixeta i bugaderia comunitària.

Una estoneta més tard vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a pasturar, ja que la ciutat objectiu són unes pastures (Weiden). Aquí si que plovia i no venia de gust passejar. Havia aparcat a la porta, fins que un veï em va fer fora dolçament perquè aquell era el seu lloc. I poc després un segon veï em va tornar a fer fora perquè AQUELL era el seu lloc.

- Posa't aquí, em va dir el primer veï, que aquesta plaça també és meva i no l'estic fent servir.

Aquest veï tan amable, d'origen romanès, conduïa un tot terreny d'alta gama i era l'amo de la constructora que estava reformant els pisos d'aquell edifici (Paco el paleta). Parlava un bon anglès i em va explicar que la senyora propietària, de cognom impronunciable, era la propietària d'aquell terreny i anys enrera va fer construir els pisos que hi ha avui i que cinquanta anys després estan reformant.

La senyora era una iaia vitaminada, molt preocupada per les restriccions del COVID19. Em va demanar que esperés fora mentre ella obria el pis i que jo hi entrés quan ella n'haguès sortit. S'enten oi? A soles al pis amb un desconegut... mare meva, què dirien els veïns. La iaia vitaminada parlava un alemany poc convencional. Vaig suposar que era bàvar. Per exemple, en comptes de "Tag" deia "Tog". L'avantatge de parlar d'un tema en concret, és que ja interpretes què han dit abans que tinguis temps de posar cara d'òliva.

Un cop resoltes les formalitats, vaig entrar-hi... i em van caure els atributs a terra.

No era per l'agradable flaire de ciment-cola ni per l'aspecte depriment dels acabats de matxembrat dels anys setanta. Era perquè no hi havia mobles de cuina, ni tan sols pica, ni fogó. El pis estava més nu que els banyistes a la platja de la Mar Bella. Ja per curiositat vaig obrir el quadre elèctric, esperant trobar-hi ploms; vaig trobar-hi magnetotèrmics socarrats d'un pol amb cable d' 1,5. Prou. A la tercera posició del pòdium.

Una mica més tard i després de visitar el lavabo d'un centre comercial. Es va girar tempesta. Vent fort i pluja de costat. La gent s'apinyava a la porta del centre comercial esperant veure qui en sortia primer i com quedava de xop. Algú va fer una ofrena, penso, ja que en questió de segons el temporal va quedar reduït a una pluja fina i sense vent. Moment adïent per a tornar al cotxe i anar a veure el tercer pis.

Aquest sí.

I digueu-me supersticiós, però no en parlaré fins tenir-ne el contracte signat.

EL DIA QUE VA FER FRED

 

Una onada de fred va colpir la planúria de bohemia, així com altres parts d'Europa. El mínim que vaig arribar a veure al termòmetre va ser de -18ºC. Exacte, divuit sota zero. Les tempertures havien estat molt baixes durant dies, però durant dos o tres dies va fer fred de veritat.

Els catalans no som garrepes; quan fa fred ens apropem a l'estufa i quan fa molt fred, l'encenem.

Val a dir que va nevar sovint. Feia fred inclús pels mateixos txecs, que estan acostumats a hiverns entre zero i quatre sota zero; bastant més moderat. El truc per a sobreviure és quedar-se a casa. Està moolt relacionat amb la quarentena, i per tant no és res de nou. A la feina, a diferència amb la meva feina anterior, no es passa fred. Està tot molt còmodament a 20ºC. Fins i tot el lavabo!! El secret és la calefacció a gas. Només cal salvar la distància del cotxe fins a la porta, amb guants, bufanda i caputxa (i sense relliscar).

Els txecs no són gaire de protestar per les coses. S'abriguen més i punt. Els ucranians venien vestits com sempre. Una de les noies noves els va preguntar si també feia tant fred a l'hivern a Ucraïna i li van respondre:

- Fins a 20 sota zero, no són temperatures fora del normal.

Es clar, que estem parlant de gent capaç de quedar-se en samarreta de màniga curta dins de l'oficina o d'obrir la finestra per a ventilar perquè fa massa calor. Esglaia!

Em van preguntar com eren els hiverns a casa nostra i els vaig explicar tot el que ja sabeu. Els va cridar molt l'atenció que la flota de llevaneus fos reduïda i que quan nevaba fort, el pais es quedava bloquejat, que si hi havia talls d'electricitat molta gent que no tenia gas natural es fotia de fred fins que ho arreglaven. No ho van trobar gens llògic. Per evitar que pensessin que som idiotes, o pobres, o potser totes dues coses, se'm va acudir explicar que en canvi tenim hidroavions per a quan al bosc s'hi cala foc a l'estiu.

Jo estic tenint molta cura amb el mòvil, ja que les instruccions diuen que no està pensat per a funcionar per sota de zero graus. Per tant totes les fotos, des de la finestra. Encara que el mòbil aguantés temperatures inferiors, penso que també faria les fotos des de la finestra.

Al cel no hi ha sol gairebé mai. Tot el dia el cel és gris i, curiosament, a l'hora hi ha prou claror. Em provoca un trauma al conduir perquè és impossible orientar-se. Tot això és tan pla i totes les muntanyes són igual d'altes, que sense sol... doncs passen coses com saltar-te la sortida de l'autopista o agafar una carretera en direcció contrària.

I no sé com fa la gent per treure el gos a passejar. No vaig veure ningú passejant al carrer, ni amb gos ni sense. Tindran un calaix de sorra com si fossin gats?

Per a la meva sorpresa, no vaig gaire més abrigat aquí que a la terra. És com si totes les capes que normalment porto amb +10ºC també servissin amb -10ºC. Un dels ucranians em va mirar tot abrigat i va riure, fent referència a joc de trons:

- Què en saps tu de l'hivern de veritat, fill de l'estiu?

- No en sé res, John Neu - li vaig contestar.