Una onada de fred va colpir la planúria de bohemia, així com altres parts d'Europa. El mínim que vaig arribar a veure al termòmetre va ser de -18ºC. Exacte, divuit sota zero. Les tempertures havien estat molt baixes durant dies, però durant dos o tres dies va fer fred de veritat.
Els catalans no som garrepes; quan fa fred ens apropem a l'estufa i quan fa molt fred, l'encenem.
Val a dir que va nevar sovint. Feia fred inclús pels mateixos txecs, que estan acostumats a hiverns entre zero i quatre sota zero; bastant més moderat. El truc per a sobreviure és quedar-se a casa. Està moolt relacionat amb la quarentena, i per tant no és res de nou. A la feina, a diferència amb la meva feina anterior, no es passa fred. Està tot molt còmodament a 20ºC. Fins i tot el lavabo!! El secret és la calefacció a gas. Només cal salvar la distància del cotxe fins a la porta, amb guants, bufanda i caputxa (i sense relliscar).
Els txecs no són gaire de protestar per les coses. S'abriguen més i punt. Els ucranians venien vestits com sempre. Una de les noies noves els va preguntar si també feia tant fred a l'hivern a Ucraïna i li van respondre:
- Fins a 20 sota zero, no són temperatures fora del normal.
Es clar, que estem parlant de gent capaç de quedar-se en samarreta de màniga curta dins de l'oficina o d'obrir la finestra per a ventilar perquè fa massa calor. Esglaia!
Em van preguntar com eren els hiverns a casa nostra i els vaig explicar tot el que ja sabeu. Els va cridar molt l'atenció que la flota de llevaneus fos reduïda i que quan nevaba fort, el pais es quedava bloquejat, que si hi havia talls d'electricitat molta gent que no tenia gas natural es fotia de fred fins que ho arreglaven. No ho van trobar gens llògic. Per evitar que pensessin que som idiotes, o pobres, o potser totes dues coses, se'm va acudir explicar que en canvi tenim hidroavions per a quan al bosc s'hi cala foc a l'estiu.
Jo estic tenint molta cura amb el mòvil, ja que les instruccions diuen que no està pensat per a funcionar per sota de zero graus. Per tant totes les fotos, des de la finestra. Encara que el mòbil aguantés temperatures inferiors, penso que també faria les fotos des de la finestra.
Al cel no hi ha sol gairebé mai. Tot el dia el cel és gris i, curiosament, a l'hora hi ha prou claror. Em provoca un trauma al conduir perquè és impossible orientar-se. Tot això és tan pla i totes les muntanyes són igual d'altes, que sense sol... doncs passen coses com saltar-te la sortida de l'autopista o agafar una carretera en direcció contrària.
I no sé com fa la gent per treure el gos a passejar. No vaig veure ningú passejant al carrer, ni amb gos ni sense. Tindran un calaix de sorra com si fossin gats?
Per a la meva sorpresa, no vaig gaire més abrigat aquí que a la terra. És com si totes les capes que normalment porto amb +10ºC també servissin amb -10ºC. Un dels ucranians em va mirar tot abrigat i va riure, fent referència a joc de trons:
- Què en saps tu de l'hivern de veritat, fill de l'estiu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario