Un dia un dels companys va dur pastís de fruits del bosc per a tothom. En confonc els gustos. S'assemblava al de la foto. Penso que eren ribes vermelles i gerds però si teniu en compte que hagut de buscar-ne el nom i la traducció a internet, llavors sabreu que no sóc un expert en fruits del boscs. En tot cas el company havia estat molt amable i era gratis, no?
El catalans no som garrepes. Mengem de franc només quan l'ocasió s'ho val i no fer-ho estaria mal vist.
Els meus companys de feina són tots enginyers. Les companyes no, però no tinc tant clar si formen part del mateix grup. Són divertits i es pot parlar amb ells de subcultura i de películes interessants sense problemes. Ja els aniré presentant un a un segons convingui.
El patrocinador del berenar es diu Petr i aquí li diem "Peter der zwei". Cadascú ho pronuncia com pot, però normalment sona /pitar desbai/, el que vindria a significar, Pere 2. I és que hi ha dos Peres i aquest va ser el segon a arribar. La conya és a l'estil Joc de Trons: Pere, el segon del seu nom. Porta dos anys a l'empresa i ens porta el berenar* per a dir-nos que plega.
El cap del departament ens va aplegar per a fer-ho oficial i tot seguit en Peter der zwei va treure el berenar. És un noi callat, alt, més aviat esportista, monitor d'esquí i jugador amateur d'hoquei sobre gel i si no parlés de quan en quan podria passar per català. Exacte, d'aquí no res es quedarà gairebé calb i té cara de dir-se Lluís. Plega perquè amb la tendra edat de 28 anys vol veure món i fer un any sabàtic. Especialment, diu, vol anar a paisos no tant freds com el seu.
Freds? Una persona que només fa servir jaqueta a primera hora del dia i que quan la calefacció està a vint graus es queda en màniga curta sens dubte té un metabolisme més que eficaç per a comabtre el fred. Està cansat dels estius a 22ºC i vol coneixer països càlids, com Costa Rica. Pobret meu, es torrarà.
Parla un castellà molt bàsic. Li he ofert que m'escrigui si mai va apurat amb alguna traducció. També li he preguntat mig en broma si no tindria problemes per a viatjar amb la pandèmia i m'ha dir que no, que tranquil que hi ha avions a tot arreu. No vaig ser l'únic en preguntar-li coses. La resta li va preguntar en to jovial coses com:
- I ara qui durà en Yelsei a la feina en cotxe? - En Yelsei viu a 20 km, al seu mateix poble, i no té cotxe.- Ja has arribat a la teva quota de pressupostos per a poder marxar? - L'amo vol tota la feina acabada el mateix dia abans de què marxin a casa.- Li llogaràs la teva habitació a en Lukas? - Es veu que en Lukas no està independitzat.- Portes dos anys a l'empresa, oi que et sents com un home 30 anys? Un any en aquesta empresa són dos anys a la vida real.- Seguiràs calculant màquines en el teu temps lliure? - va respondre que sí.- Portaràs pastís cada dia fins el dia que marxis? - aquí no va respondre que sí, només va somriure.
També va donar moltes explicacions en txec. No vaig entendre res, però vaig escoltar-ho tot mentre tothom menjava. Alguns es van fer un cafè. Altres van seguir amb les màquines mentre mastegaven, No va ser gaire precís de cap a on anirà en la traducció anglesa de la conversa. Encara no s'ha comprat la motxilla de viatge. Potser també farà inter-rail.
Potser no torno a escriure sobre ell al bloc, ja que no el veuré gaire més. Han aconseguit convèncer'l de què transmeti la seva saviesa jedi sobre un programa tipus Presto que fan servir aquí a algú altre abans de plegar del tot; unes dues setmanes. Un bon company. Que tinguis sort!!
(*) El berenar és per la tarda, gent de Mallorca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario