EL DIA QUE VAIG FER UN NINOT DE NEU

El dia que vaig fer un ninot de neu la màxima temperatura era d'un grau positiu. Potser volia dir que havia passat l'onada de fred, però a mi em semblava que havia pujat la temperatura perquè la nit havia estat ennuvolada. Tantmateix de bon mati va nevar i sortir de la casa amb una nevada de película, amb floquets de neu caient suaument, em va fer somriure. 

Els catalans no som garrepes; ens agraden les
coses de franc com una dolça nevada al matí.

El problema quan puja la temperataura és que la neu es fon però només una mica i es torna gel. Per sort els conductors d'skodas són prou prudents a la carretera. Aquí els skoda són els cotxes més populars. Un dia vaig veure un seat i li vaig voler fer una foto però se'm va escapar.

Tornant a la neu: el cotxe estava cobert d'una fina capa de 5 cm de neu, així que vaig fer servir el neteja-parabrises i a la primera tota la neu va caure del vidre. I a l'instant, el vidre es va entelar amb gel. Bah, no passa res. Ho tornem a netejar i... no surt. i s'entela encara més amb gel. És magia?

Li tiro aigua. Deixo unes clapes. Passo el neteja-parabrises. Marxa el gel. Visca!! Al segon es torna a entelar amb gel. És broma? Mentres, el cotxe fent run run davant de la casa.

Cal més energia!! Torno a tirar-hi aigua i poso el neteja parabrises a tota velocitat. S'envà i al cap de 3s torna a fer-se el gel. Gastaré tota l'aigua? I demà què faré? Tanta humitat ambiental hi ha? Vols dir que un grau centígrad és prou per a provocar aquesta gebrada instantània?

Bé, doncs anirem tirant... a base de dolls d'aigua i de velocitat, vaig mantenir a ratlla el gel instantani (instagel). Fins que vaig arribar a l'autopista. Allà el camió de davant em tirava neu i empitjorava el procés. Així no farem res.

De sobte un unicorn amb la crinera irisada va baixar del cel i em va fer una revelació telepàticament: posa la calefacció contra el parabrises.

El final de la història és tan previsible que no té cap gràcia. 

Des del gran finestral de la feina es veien els camps nevats i la pujada de les temperatures significava que aquella seria una de les últimes vegades que ho veuria tot així de blanc. Tret que tornés a nevar, és clar. Aquella zona de Txèquia és una gran plana agrícola delimitada per dues serralades de poca altitud on les coníferes prosperen. Recorda una mica al Vallès.

Quan vaig tornar a la casa, la neu encara era flonja. N'hi havia tanta al pati que vaig tenir la pensada de fer un ninot de neu. Aixó havia de ser super fàcil, com a les películes. Fer rodar una bola de neu i que es faci gran tota sola. La realitat és que cal molta neu, la bola de neu la pots fer rodar però no creix i s'ha d'anar afegint la neu a pegots. També cal estar molt temps a fora agafant fred. No em va sortir gaire gran però si ben xulo. Amb unes fulles seques vaig fer-li els ulls i la boca. I allà va quedar, presidint el jardí i vigilant la porta de darrera de la casa.

L'artista va posar els guants a assecar i es va dutxar amb aigua calenta. Ja s'havia fet l'hora d'endreçar la casa i de presentar al guardià de neu a la familia per video conferència. Visca la neu! Visca el gas natural! Visca internet!!!