Solet!
Caloret!
Aprofitant el bon temps i les estones lliures, vaig aprofitar per a conèixer el poblet de la pastura.
Aprofitant que puc llegir, i que les guies turístiques són gratis, vaig inflar-me a llegir per a intentar entendre què estava veient.
El centre històric és petit però d'allò més típic, amb les típiques casetes del centre d'Europa amb la teulada inclinada. La gent ha viscut en aquest indret desde temps immemorials però el passat del què presumeixen els seus habitants sense censura és bastant més recent: de quan imperava l'emperador austrohongarès...
FET HISTÒRIC NÚMERO 1: Els ous de l'emperador
A la plaça major, al costat de la casa de les rates, hom hi troba dues gallines i un porc de pedra, pensats per a què els nens hi pugin. Fins i tot tenen nom. També hi ha uns quants ous de pedra, ben rodons. Ara us explicaré la mare dels ous.
Un dia, fent neteja del sòtan municipal van trobar deu projectils de catapulta. Però de catapultes no n'hi havia a tot el poble. Sí, exacte, és el mateix que quan remenem les golfes i trobem una capsa de fitxes de parxís però hem perdut el tauler.
Van posar els projectils en el típic mercat de segona mà, precursor del wallapop, però de seguida s'hi va apropar un historiador.
- Com goseu malbaratar el nostre patrimoni?! -va dir amb les mans al cap però sense cridar, ja que els alemanys no criden-. Aquests són els projectils de catapulta que l'emperador va donar a la ciutat per a defensar-la contra els protestants!!
El batlle va manar desar les pedres i va convocar una junta: Un matxembrat de persones importants van discutir què fer-ne.
- Cal tenir-les guardades, si són tant importants. -I van desar els projectils.
- Prou d'andròmines! Cal fer net. -Van tornar-los a treure.
- Hem acondicionat un racó del sòtan. Les exposarem al públic. -Els van tornar al sòtan.
- Que són projectils!! No podem fer apologia de la guerra!! Desempalleguem-nos-en. -Els van tornar a treure.
- Convertirem el sòtan en un museu...
- Prou! -va protestar de sobte el noi de la brigada, cridant, perquè era italià-. N'estic tip de carregar aquests pedrots escales amunt i escales a vall. Aquí es queden.
- Ha dit "pr-ou"? -van dir estorats pel crit-. Té raó. Semblen ous. Deixem-los aquí per a què els nens hi juguin.
- Volem ensenyar als nens a jugar amb armes? És que ningú pensa en els nens?
- Hi posarem un parell de lloques per a qué no semblin projectils.
- Ah, bé. Penso que un porquet també quedaria maco.
- Decidit!!
Així va anar... més o menys.
FET HISTÒRIC NÚMERO 2: L'or de l'emperad'or
En aquells temps imperials on les vídeo conferències eren impensables, les reunions d'estat es celebraven a cada seu local. Que es feien a Nuremberg? L'emperador anava cap allà. No viatjava pas sol, sinó amb els seus secretaris, i els serfs, el xofer, el patge, guàrdia personal i un llarg etcètera.
Que es feien a Praga? Tots cap a Praga.
Quin tip de viatjar. No sabeu com n'és d' incòmode pel darrera de qualsevol.
Aquest home va fer empedrar el camí que va de Nuremberg a Praga perquè no li agradaven els sotracs de la seva carrossa. Des d'aquell dia tot va anar sobre rodes.
Tots els poblets, entre ells el poblet de la pastura, al llarg d'aquell camí on hi parava a miccionar van cobrar importància real. Des de llavors al camí li van dir la carretera daurada. Qui diu fer una paradeta per a fer un riu daurat, diu fer un mos, O comprar un record, O fer-hi una dormideta.
No puc evitar fer un paral·lelisme amb el poblet de la pastura i Cardedeu, a on també hi feia nit en Jaume 1r.
I de tant viatge i tant comprar... total, que els pobles es van fer d'or mentre hi va haver un emperador.
Així va anar... més o menys.
FET HISTÒRIC NÚMERO 3: El bany de l'emperador
Tota la zona està petada de rius, però trobar una remulla amb anecs, és tranquil·litat assegurada... I un possible sopar exquisit, si l'ànec es despista.
Al cap de vall, viajar és cansat i brut.
No es sap ni com ni per què, però un bon dia, l'emperador va decretar la construcció d'uns petits estanys per als nens del poblet de la pastura.
Avui en dia, els estanys són dues petites piscines clorades, amb tobogan, amb socorrista, bancs , zona de gespa, tendals i bar annex. Tots els infants menors de X anys s'hi poden banyar gratis. Doncs és el privilegi concedit per l'emperador als nens d'aquesta localitat.
Així va anar... més o menys.
FET HISTÒRIC NÚMERO 4: Els jocs de l'emperador
Aquesta quadrícula del terra és un tauler d'escacs gegant.
Està en un dels parcs extramurs. Es una zona verda amb arbres que fan ombreta.
Totes les peces estan guardades en un petit cobert. Per a jugar-hi cal demanar la clau a la casa de les rates. No està de més dur un drap per netejar les teranyines.
Diuen les llegendes que l'emperador i els seus generals discutien estratègies en aquest tauler d'escacs. Les simulaven a escala mentre les dones compraven records a les botigues i els nens es banyaven a les piscines. Van defensar Viena amb éxit i van aconseguir defensar la integritat de l'imperi fins el segle XX.
Així va anar... més o menys.
Mira, una marieta!!
No té a veure amb el passat històric imperial però a vegades les coses més senzilles també et sorprenen i et fan somriure.
Nota: la marieta surt pixelada perquè no ha signat el formulari de cessió de drets d'imatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario