EL DIA DE LA LLEVA

 Estava jo teletreballant, no tant tranquil com havia d'estar des que em van donar la notícia de que m'havia de mudar, quan va trucar el cap.

-Piropuri piropuri piro pu pu pi

👮-Estada a Txèquia -anuncia ras i curt.

-Recordi d'enviar-me els bitllets de tren, si us plau.

👮-No caldrà. Passaré a buscar-lo en cotxe. Està tot previst.

Caram, amb xofer i tot. Molt bé.

Tanco els ulls i sacsejo el cap negativament. Molt bé, no. Encara no he trobat pis.

👮-Per cert, haurà de preparar una presentació pels nous.

-Els nous?

👮-Sí, hem de convencer a una gent per a què deixi la seva empresa actual i vinguin a treballar amb nosaltres.

El pla sembla bo. Comercials frescos amb cartera.

-Cap problema.

Penjo. Ja puc seguir buscant pis i teletreballant. Entre màquina i màquina arriba el dia del viatge. Preparo la maleta i truco al meu xofer.

- A quina hora passarà vostè, senyor xofer en cap?

👮- Canvi de plans...

Um. Espero que no canviï sovint de plans. Bé, doncs en tren entretingut que hi aniré.

👮-... passarà a buscar-lo el nou comercial.

-El comercial que viu prop d'Holanda?

👮-Sí, sí. (Micropausa.) Li ve de pas.

opció 1: unes 5h

opció 2: unes 7h

Aquest home, o pensa que no tinc ni fava de geografia, o bé és marcialment insensible al patiment aliè. No discuteixo; a mi em va perfecte que el comercial nou no agafi la ruta que passa per Dresden.

-Piropuri piropuri piro pu pu pi -torna a sonar el mòvil. Número alemany desconegut.

-Bon dia!! 

😸-Ei, sóc el comercial nou.

-Gravaré el teu número. Esperava la teva trucada.

😸-T'han dit que et passo a recollir? 

-Alt i clar.

😸-Doncs t'envio la meva localització en temps real.

Caram, què modern el iaio. Accepto sense reserves tots els permisos que em demana el mòvil d'empresa per a seguir la localització en temps real i a canvi la deessa de les Metadades en concedeix el poder de la vidència. Poder que em converteix en un zombi de cutis retroil·luminat que mira un puntet blau que es mou sobre un mapa.

Arriba, ens saludem i fem via. Just abans d'arribar a l'hotel parem a una ferreteria. Ah, sí, no recordava la fal·lera del comercial pel bricolatge. Aquest cop és un joc de broques i un taladre a joc.

L'endemà al despatx, el cap ens agafa per banda.

👮-En Gatet l'ajudarà amb la presentació.

-Sí, cap.

Així que marxa, en Gatet es queixa.

😸-Si n'hi ha de gent per a fer la presentació i ens han d'afgafar a nosaltres, que som els més nous.

-Potser per tema d'idioma?

😸-Deu ser perquè ja els coneixo. Companys de l'empresa de la què he plegat. 

Aquí el més curt fa rellotges! L'explorador havia convocat a la tropa!

Els alemanys, murris, havien aprofitat un dia festiu a Alemania per a viatjar en bloc a Txèquia. Volien desertar en bloc de la empresa on treballaven per a venir amb nosaltres. Així doncs, em van encarregar fer la presentació sobre les màquines. La missió consisteix en convèncer a tots els comercials de que canviessin al cantó fosc de la força...

Powered by Gatet 😸

Després d'una presentació llarga i detallada, d'un reguitzell de promeses i afalacs, i d'una vetllada per a adults, amb molta, molta cervesa... van haver de dir que sí.

Poc després, ja tingueren data d'entrada. La nova oficina técnico comercial d'Alemanya la era una realitat palpable... Prou de teletreball! Prou d'estades!!!



I jo sense pis.