EL DIA QUE EM VAIG VACUNAR

Em nego a començar un article amb aquest títol amb una justificació de la necessarietat de la vacunació en la situació actual del COVID-19. Tant si teniu la vostra opinió com la d'un altre, us la respecto. Jo no em volia vacunar. Però a vegades el destí té un altre pla.

Potser ho havia d'haver pensat dos cops abans de dibuixar un pentacle al terra, però no se m'acudia cap altra manera per a seguir el tutorial de caligrafia sumèria - nivell bàsic que havia trobat a Iutub. Tenint un terra de parquet d'allò més apte per a l'escriptura cuniforme, vaig pensar "ara o mai".

D'aquell pentacle en va sortir un petit dimoni somrient, que va prendre possessió del pis durant sis setmanes, sis dies i sis hores. Vaig presenciar l'arribada del petits ponis de l'apocal·lipsi, cridòries infernals, caos i les aigües clorades es van tacar amb la sang dels innocents. Si t'agrada el hardcore, t'ho passes bé. Però de tant fregar el terra es van esborrar el pentacle i les runes. No li vaig veure el problema perquè havia desat el tutorial en favorits: un parell de clics i... tutorial banejat per incompliment de les normes de Iutub. Ai las!! El dimoniet s'havia quedat atrapat en el nostre pla!

- Vinga, fes un teleport i torna a casa - li vaig dir. Però va seure a terra i em va mirar fixament fins que vaig entendre que era massa petit per a fer teleports tot sol. Total, que havia d'agafar un avió.

Resulta que els polítics, auntèntics arcàngels del mal, es van conxorxar i van decretar l'obligatoreitat d'una prova de COVID cada cop que volgués agafar un avió. I aquesta prova valia tant com el bitllet d'avió. Quina vergonya. Però, tot aquell que estigués vacunat estaria exempt de fer-se la prova obligatòria.

La decisió es reduïa a triar entre la meva butxaca o els meus principis. I vaig prendre la decisió que qualsevol català hagués pres. Així doncs, vaig anar al centre de la creu roja, on vacunar-se era gratis i el caballer templari del taulell rodó que en custodiava l'entrada em va dir que, d'acord, però dues dosis.

- M'havíeu dit que era monodosis en aquella roulotte - vaig gemegar indefens.
- Sí, senyor. La roulotte d'allà, anomenada autocaravana si té vosté menys de cinquanta anys, va de poble en poble repartint dosis i, fora d'aquest horari, l'aparquem aquí. Aqui en el centre el podem vacunar qualsevol dia, però entre dosi i dosi cal esperar unes setmanetes. La monodosi només la posem en la roulotte. Jo li vaig explicar clarament, però com que vostè és extranger no em va entendre.
- I quan vindrà a la pastura la roulotte autocaravana? - A dues setmanes d'agafar l'avió de tornada, començar amb la bidosi i haver de pagar per a la PCR que demanaven a l'aeroport era fer el prèssec. 

- Divendres que ve, no. L'altre. Al costat del centre comercial.

Ah, perfecte, encara tindria un dia de marge abans d'agafar l'avió.

El dia D a l'hora H vaig baixar a la plaça del centre comercial. Allà, al costat d'una autocaravana de Pretzels, d'una autocaravana de flors i d'una autocaravana de kebabs, hi havia una autocaravana de templaris i una cua de pelegrins enorme. El dia era gris i amb vent fred. L'ironia de fer cua durant més de dues hores per a vacunar-te i evitar contraure una supergrip es va fer evident quan va començar a ploure. Alguns dels pelegrins, en especial els que portaven nadons, van abandonar la missió.

Garantia total: Vacunes assajades al pais de Togo

Els templaris de la creu roja, gent molt ben organitzada, feien una reunió informativa prèvia on et feien seure però sabien respondre si la vacuna donava inmunitat temporal o vitalícia. A la sala següent et feien seure i et preguntaven si eres més de dretes o d'esquerres abans de l'estocada. A l'última sala (també) et feien seure quinze minuts per si tenies reacció adversa. Per a llogar-hi cadires!!

Diuen que aquell beneït amb les dosis experimenta una sensació de seguretat indescriptible: inmunitat tot poderosa davant un enemic invisible. No va ser el meu cas. Jo vaig experimentar una lleu molèstia al braç i soneta. L'endemà a l'aeroport, vaig experimentar l'angoixa de què es manifestessin símptomes tardans i no em permetessin agafar l'avió.

Però des d'aquell dia èpic, porto amb orgull el meu primer implant biònic: el nanoxip de geolocalització. Començo a deixar enrera la meva humanitat per a contribuir a un món millor. I a més no tinc que pagar una PCR cada cop que agafi un avió!!!!